Un veí de Salamanca, Valladolid o Màlaga, es pot sentir identificat a una nació, un Poble, en aquest cas , l’espanyol, i tenir un fervor patriòtic, el mateix que podem tenir els catalans o els anglesos .

Parlo dels sentiments , del sempre difícil món dels sentiments i de les pàtries.

Però els milers de veïns de Ceuta que inundaven els carres, amb pancartes i centenars de banderes espanyoles roges i grogues al vent, que cridaven visques a Espanya i visques als Reis, se senten tan espanyols , com jo client de La Caixa Manlleu, és a dir, no és un sentiment pur …diguem-li patriòtic.

Només senten Espanya, com aquella clau d’entrada a Europa, com aquell Estat , que els proporciona un benestar capitalista occidental en unes contrades orientals africanes, i que si fossin part del Regne del Marroc, aquests beneficis es veurien esfumats, tan ràpid com bufa la tramuntana a l’Empordà…..vaja el mateix que passa amb els veïns de Gibraltar, que no volen deixar de ser anglesos per ser espanyols, ni borratxos !!….. o no ?