Quan el President Maragall, davant de tot el Parlament català, i en directe per televisió a tot Catalunya, li va etzibar a tota la cara al convergent Mas, que el seu problema s’anomenava 3%, a casa vam dir: ” aquest home, s’ha begut l’enteniment “, i no, perquè li faltés raó, sinó per dir-ho oficialment, en el Parlament, i sense proves admissibles en dret.

Ara, ho entenc tot.

Quan em vaig assabentar de la notícia que Maragall estava malalt d’Alzheimer, em vaig entristir moltíssim, soc català i Maragall ha estat i és, President de Catalunya, per tant , el meu President.

És una malaltia terrible, per a un geni irrepetible.

Maragall , encara que mai va ser sant de la meva devoció, sempre l’he admirat, pel seu caràcter genuí , la seva visió política, el seu optimisme desbordant, aquella alegria que entusiasma a tot un Poble, i que l’empeny a anar a endavant, malgrat les dificultats i els mals moments.

Aquesta malaltia, apagarà un dels cervells amb més cor de la política.

Com vostè diu, és un malalt privilegiat, perquè tot el món el coneix pel carrer, i quan l’Alzheimer avanci… si el trobem desemparat , sol i perdut, sempre trobarà un català, li donarem la nostra mà i junts, arribarem a casa…… i fins que arribi aquell dia, compti amb tots nosaltres per ajudar-lo en la seva lluita contra aquest monstre cruel.

Us apreciem , us estimem i respectem.

Jo us saludo, President Maragall !!

Visca Maragall i Visca Catalunya !!