Quan aquesta senyoreta, treballava de presentadora de Telenotícies a TVE, gaudia d’una salut física i mental perfecta. Estava radiant, bonica, una dona vital.

A partir dels rumors de festeig amb l’hereu , i posteriorment amb el casament, embarassos, parts i vida oficial, el seu cos i la seva ment, han anat empitjorant en progressió geomètrica, fins a assolir uns nivells tan preocupants, que estic totalment convençut que en cas de seguir així, la tragèdia està servida.

Sóc republicà, però la manipulació i utilització de Letizia com a figura institucional pels buròcrates eterns de Palacio, és sense cap mena de dubte , aberrant i cruel, i em recorda cada cop  més al personatge de Diana de Gal·les, la diferència rau, que Diana era ximple,  i en canvi l’espanyola és més llesta que la gana, i per això precisament, per ser una dona intel·ligent, sofreix molt més el desencant personal i emocional, que ha suposat aquesta surrealista aventura de ” Alicia madurita i divorciada al País de Las Maravillas “ …. i aquest conte no acabarà tampoc com el de la Ventafocs….ni feliços…ni menjant anissos….

La princesa està captiva al castell, ha despertat del seu somni, i el príncep blau ha resultat granota, els sogres l’odien, les cunyades l’odien, ningú no li vol, ningú l’estima, … la princesa està trista, sofreix, està malalta de mort….

Salveu Letizia, la ciutadana .