Diu el discurs políticament correcte: “Català “, és tot aquell que viu i treballa a Catalunya”……

i jo dic…… i una merda !!

Aquesta afirmació, és la fal·làcia més gran, del pseudo-catalanisme de pa amb “ketchup” del segle XX i principis del XXI.

Tothom que treballa i viu a Catalunya, és simplement un resident i un treballador a Catalunya.

Per ser català, has de tenir un plus, i aquest, no és precisament el d’haver nascut a Catalunya, sinó el de voler integrar-te a Catalunya i sentir-te català. I per integrar-te o sentir-te català, es tenen que complir dos premisses prèvies:

1. Salvaguardar la cultura catalana, fent servir el català com a llengua de relació social , i sinó es coneix d’idioma , tenir la voluntat i la decisió ferma , de voler aprendre’n.
2. Respectar i defensar la realitat nacional de Catalunya.

Si falla qualsevol d’aquestes dues premisses, no ets català , ets un resident, un membre de la gran comunitat de veïns , anomenada Catalunya.

Aquell que sigui nascut a Catalunya, però ni parla català, i no li dona la gana de fer-ho, ni defensa la realitat nacional catalana, no és català, és un veí més de l’escala , aquell que no ha nascut a Catalunya, i ni parla, ni vol parlar català, és un resident amb permís de treball, i aquell que està de pas , i ni vol parlar en català, ni sap que és, aquest és simplement un viatger d’espai-temps inter-gal·làctic..

Aquell que acaba d’arribar , o fa poc que és aquí, i s’esforça per ser català, serà el més gran català de tots els catalans, i tindrà el respecte del Poble, perquè llavors i només llavors, i per un sol moment , pugui arribar a entendre i comprendre que els que rauen aquí, en aquest niu mil·lenari, tenen algun dret a decidir el seu futur i les obligacions del nouvingut , veí, habitant o component del rusc català del segle XXI.

I ningú que no sigui català, català en el sentit real d’anomenar-se com a tal, podrà decidir el nostre present i el nostre futur com a Poble.